Blogia
GES CFA Lluís Castells. Comunicació Mr Rius

CAT.Monòlegs

Hospitals

Sobre una entrevista de treball:

Avui es el gran dia són les set de la matinada , sis de febrer de 2006 , aquesta nit no he pogut dormir, falten tres hores per anar-hi a l'entrevista d'aquest treball tant important per a la meva carrera professional, aquella entrevista que sempre he somiat, el lloc de treball es directora de l'hospital de Bellvitge, estic molt nerviosa i no vui que els nervis en traicionin , jo estic molt preparada tant a nivell teòric com a nivell pràctic per que porto deu anys treballant de lo mateix en diferents llocs. AJAAAA.... !, ja ho se començaré la entrevista com i fos jo l'entrevistador !:

 

Bon dia , segui si us plau..

Perquè li agradaria treballar en aquest lloc de treball ?

Crec, que estic molt preparada.

Té... referències?

Sí, vinc recomanada del Dortor Angulo.

Oh ..! Aquest metge es una eminència?

Com l'ha conegut, es molt amic del meu pare, feien la mili junts.

Quant li agradaria cobrar?

Doncs, el que posi al conveni. .

Ha estat treballant a l'estranger?

Sí, al campament de malalties contagioses a Africa.

Quant temps?

Dos anys.

Quina data?

2003-2005

Quin horari li agradaria?

Ami m'agradaria el torn de matí, però si n´hi a altre torn també ho faré estic disponible.

Demà pel matí ja pot comencar, si li va bé.

Sí , comencare demà.

 

 

 

 

SYLVIA MATEU

 

 

 

Quin espectacle

Avui, al treball, escoltant la ràdio sobre el tema de les manifestacions programades per al cap de setmana, sobre el tema de Juan Atxaos, he sentit indignació per veure com una oposició deslleial (el P.P) pren el pèl a tot els ciutadans dient com de malament que el socialistes fan amb això i que les víctimes mereixen una explicació.

 

Dons bé, la cosa a arribat tant amunt que el mismíssin Jose Mari el gran pacificador l'home que abans que ningú havia vist armes de destrucció massiva a l'Irak, el mateix que va negociar amb la banda terrorista, i va apropar més de 25 presos a terres basques, ha dit que està estupefacte i

vol una compareixença. Doncs si el J. Del P.P ha demanat explicacions hi ha afegit que el govern finalment ha cedit front les supliques dels que posen bombes.

 

No sembla això com una mena de... crec que el millor serà deixar la cosa així i demanar a A. que és talli una mica els cabells... que sembla un....

 

 Patxi

L'obra de teatre

Monoleg:

 

El pensament de fer demà una obra de teatre i el desagradable que resulta.

 

Demà es fa una obra de teatre a l'escola, quina sort que només duri un minut. Perque sinó ni la faria, la veritat que et gravin per primer cop fent el ridícul davant d'una càmera i que després ho mirin els teus companys. 

La qual cosa fa pensar i que collons ¿per què no? Podria ser que descobreixi dintre meu una actriu que estava amagada. Però després en dona per pensa, si jo sóc molt tímida, sinó no faig res mai jo sola.

Doncs ja és hora, però m'agradaria que demà per la tarda passenssin les hores volant i s'acabaria al calvari d'una vegada.

Espero que sigui la última vegada que fen una obra de teatre gravada o no gravada, prefereixo veure-les i prou.

I vosaltres que mireu, aquet pensament és meu!!

 

Praticia Del Rey.

 

Quina Sort??

MONÒLEG MÒNICA

 

La veritat és que no hem puc creure perquè hem passa a mi aquestes experiències visc día a día. Per exemple, a quest matí m'he llevat avanç d'hora per poder dutxar-me, però mentre m'estava duitxant el calentador s'ha espatllat i m'he tingut que dutxar amb aigua freda. Congelada i amb el fred que feia al carrer anava cap al treball. Per poc no agafo el tren de les vuit perquè un pessat comercial que estaba rondant per les andanes de l'estació de tren m'estava entretenint i per desfer-me d'ell m'ha costat una mica. Després quan he arribat a la meva parada de procedència, vaig dirigir-me cap la parada d'autobús que hem deixa al costat del treball encara que triga una mitja hora. Anava molt bé de temps, l'autobús inicia el seu recorregut, i deu minuts avans d'arribar, és detén de sobte, jo extranyada vaig cap el conductor per veure el que ha passat, i obser-vo que un cotxe i un camió han tingut un petit accident, i al moment el tràfic augmenta tràgicament, llavors deixideixo anar al treball caminant, volia trucar al treball per explicar el motiu del meu retard, i el mòvil es queda sense bateria ( maleïda sort ). I quan estic a punt d'arribar al treball, uns mossos d'escuadra hem detenen i m'acusen de ser sospitosa d'un robatori al banc. Jo ja hem posava a riure i pensava que m'estava tornant boja. I quan hem porten a comissaria hem diu el cap que ha sigut un herror i hem demanen disculpes. Hem porten al treball en cotxe i el pitjor va ser que quan vaig arribar al treball i explico aquesta expreriència al meu cap he diu que estic despatjada per mentidera. Jo ja no sé que pensar, crec que tot a sigut una broma que m'han fet. Espero que no hem passi mai ninguna cosa semblant.

 Mónica

Aquest matí Fran

Monòleg

Aquest matí,a las set i mitja m`ha sonat el despertador, I he dit, vinga Fran amunt que avui potser un bon dia. Quan arribava al taller, El meu germà estava obrint les portes i de moment ha vingut l'altra company. I el meu germà ens ha dit. Arà després d`ermorzar ens anireu,al pis de la Glòria, per muntar-li el safareig. A les nou i mitja l`Adrià i jo hem agafat les eines, hi ens hem marxat al pis de la Glòria. Ja en el pis hem començat a treballar, i escolta tu quina de problemes que ens hem trobat, per que no ni havia cap....

 

 

 

 

Un dia estrany!!

 

Monòleg

 

Introducció: un dia molt estrany.

 

 

Aquest matí, he sortit de compres, i quan trucava a l'ascensor, no ho sé perque, sonava l´himne d´Espanya, cinc vegades m´ha passat i no ho entens. Bé més tard m´he dirigit al Corte Inglés i collons altra vegada que sona l´himne d‘Espanya. Tu una cosa molt estranya, per clar "el colmo dels colmos", és que estic en un restaurant menjant i quan acabo marxo al lavabo i quan sona "raca" , un pet fort , doncs "raca" ja ho veien venir, comença  escoltar-se altra vegada l´himne d´Espanya.    Què passa avui???

 

Fran Delgado

Estic Farta

Monòleg


Sobre una mestressa de casa farta de la seva vida ignorant i poc interessant, sempre ocupant-se de totes les feines de casa i la marmota del seu marit. Critica la seva vida i la situació que esta vivent.


Sí, soc una mestressa de casa... cansada ja de la vida. Cada dia la mateixa historia, als matins tinc que suportar els sons estranys del meu marit, que no se si dormo amb un porc o es ell.


Ja quan sona el seu despertador, no ho se, però em quedo més bé, pensant que fins al vespre ja no torna.

Es una sensació de sentir-se lliure, però les sensacions desapareixen quan m'aixeco del llit i veig tot el desastre que ha fet en mitja hora. Ai homes... sempre deixen la tapa del bater aixecada i a sobre no apuntant bé mai... després es queixa si s'ha mullat.

Mai esta confort amb res del que té... sempre surt en cada conversa la seva mare que això ho feia més bé que jo...

Ja esta be de aquest color!!

Si estima tant la seva mare que se'n torni a casa seva d'una vegada!!

Jo no ell vull per res!! tampoc es que a sigut gran cosa ala meva vida!!

ESTIC FARTA!!

 

Maria.