CATteatre

Mirant la tele

Situació: Sala d'estar, sofà , televisió, làmpada.

Marit: tirat al sofà , després del sopar.

Ella: està mirant una revista del cor i conversant a la vegada.

 

Marit- Saps que poden fer aquest cap de setmana?

 Ella: Què has pensat?

 Marit: Poden anar al cinema.

 Ella: Home, a mi m´agradaria fer alguna cosa més important.

 Marit: Decideix tu mateixa el que vulguis.

 Ella Però has sigut tu el que has proposat, i a mi m´ha semblat que volies alguna cosa  especial .....

 Marit: T´agradaria més anar de cap de setmana a Londres?

 Ella Oh, sí , això si que em faria feliç.

 Marit Està bé, però ha de ser amb una condició.

 Ella Ah sí, quina condició?

 Marit que tu ho paguis tot.

 Ella D´acord, ets un garrepa.

 

Manuel i Josefa

monòleg

Rocio: perquè tothom es creu que soc la seva guardiola de problemes, ja estic farta home , que jo també tinc problemes, i no per això ho vaig dient a tothom, que si el xicot  es un imbècil i et fa pati no es culpa meva, i desprès  de escoltar-la i li  dic el que em sembla, a sobre s’enfada, perquè no li dic el que ella vol escoltar, mira si vol això, que es busqui una nina, que a mi no em pot marejar, y desprès d’ella me’n ve una altre a dir que te que dirma una cosa, però li dona mes voltes,  per dirme desprès que ja m’ho dirà divendres, avere noia, si ho vols dir digues! Però  no li donis mes voltes, i ja només faltava per remata el dia era ell si , el que diu que es el meu amic, em saluda desprès de dos setmanes de no parla per dirme les seves bestieses amb  la noia aquesta,  que si avui amb aquesta que si demà amb l’altre, que no sap el que vol, quan sàpigues qui t’agrada que potser el mon s’acaba avanç li dius a ella i no a mi. I això no es el pitjor no em deixa ni dir res, sempre tinc que escoltar els seus problemes, perquè no pensa que jo també voldria explicar-li alguna vegada el que em passa a mi, es un egoista que només pensà en ella mateix.  

SOPAR

SOPAR

Una parella entra a un restaurant per sopar.

Cambrer: hola, bona nit, veniu a sopar?

Parella:Si senyor

Cambrer: molt be, segiu-me. Aqui va bè?

Parella: si si, perfecte

Cambrer: aquí tingui la carta, us recomanem la carn de xai, està molt fresca i es molt tendre i bona.

Cambrer: de mentre si voleu puc pendre nota de la beguda

Parella: si, per a mi una cervesa i per ella una ampolla d’aigua

Cambrer: ara us la porto.

Parella: voldria que prenguis nota del menjar, per a mi carn de xai amb guarnició i per ella lluç amb la guarnició tambè

Cambrer: com anat tot?

Parella:regular, aixo de que la carn era fresca i tendre no se d'on l’has tret, semblava un xiclet

Cambrer:doncs perdoni però la carn presisament arribat avui

Cambrer: voleu la carta del postres?

Parella:no, no cal, porta el compte que marxem

Cambrer:de seguidaCmbrer: aqui teniu el compte, moltes gracies i fins un altre

Parella: no crec que tornem a venir mes, adeu

jeny i sonia

(Són 2 amigues que van juntes a fer-se el primer piercing)

 

jenny; Que passa tia! quins nervis ,no?

 

Sonia; Doncs ja veus!! Tia i si me'l fan malament?

 

Jenny; que dius, no em diguis això ! que no me'l faig eh! A més a més aquesta gent està preparada.

 

Sonia ; on has pensat fer-te'l ?

 

Jenny; Suposo que a la llengua, però quan arribi m'acabaré de decidir , li has dit a la teva mare?

 

Sonia; que va tia , espero que no em digui res!

 

Jenny; Estàs boja! Bé arribat l'hora , Entrem!

 

( 30 Min després.........)

 

Sonia; mare meva es veu molt??

 

Jenny; ( amb dificultat de pronunciació ) Que va tia només quan rius!

S'ha m'ha unflat la llengua?

 

Sonia; mmm... una mica. Bé tia serem les més guais a classe! ja ho veuràs com lligarem!

 

Jenny; sí sí , però no se si podré fer petons! Amb aquest llenguot.

 

Jenny i Sonia; jajajajaj (Riuen i marxen)

 

 

 

Jenny I Sonia GES3

Encreuament

Encreuament

(2 companys de treball els paren els mossos quan es dirigien cap el cotxe, i se'n van cap el treball)

Joseluis: que tio! Has vist el que m'ha fet?

Enric: ja veus, quin malparit aquell pitufo.

Joseluis: vaja, no és just que en fotin 100€ per aquesta imfracció.

Enric: puff, ni que ho diguis.

Joseluis: això són totes les hores extres d'aquest mes. O sigui ja sabs el que et toca, no!?

Enric: si si, si vas fent l'estaquirot, saltant-te semàfors jo no tinc perquè anar pagant el que tan tret.

Joseluis: va vinga et podrias enrtollar... aquet mes estic fumut de calers.

Enric: weno.. t'invintaré fins que poguis tornar-me els esmorzars.

Joseluis: que poc amic ets, jo ho faria per tu. Però ja veig que no t'estiras gens.

Enric: si va vinga. I totes les vagades que t'he tingut que pagar l'esmorzar sense dir re! Això no és estirar de la maniga?

Joseluis: bé bé deixem el tema que al final me'n posaran un altra multa. Però no per saltar un semafor, sino per tirar el company per la porta.

Enric: et recordaré que el cotxe és meu.

 Enric i José Luís

Concessionari

En un concessionari, un grup es mira un cotxe.

Dani, Eva i Bartolo.

 

Bartolo: Ei! Mira quina línia.

Dani: Pssss..

Bartolo: Us agrada?

Eva: A mi m'encanta.

Dani: És una merda.

Bartolo: I això per què?

Dani: Té poca potència.

Eva: Però és molt maco.

Bartolo: Tindrà poca potència, però de totes maneres no pots córrer més de 120.

Dani: Si, però si no te potència no podràs avançar.

Eva: Però mira quin color més maco, quines llantes més brillants...

Dani: Aquestes llantes són molt dolentes.

Bartolo: Bé, el cotxe s'ho ha de comprar ella, doncs que l'última paraula la sigui d'ella.

Eva: Gràcies, és molt maco. Me'l compro.

Dani (s’ho queda mirant).

Atrezzo: Concessionari, cotxe cridaner. Llums.

Obra de teatre

Discussió de parella

Estem a la cuina i de repent ell li diu a la seva parella que es vol comprar un cotxe nou

Fran: Escolta carinyo, he pensat que el cotxe que tinc ja s'ha quedat vell i he anat a mirar un altre.Que et sembla?

Alba: Molt be, tu sempre fent el dona la gana, i a sobre m'ho dius com si res, com si tinguesim un munt de diners

i ja posats perque no has mirat una carabana i marxes a fer una volta pel món

Fran: Vaaaa!!! petitona, no t'enfadis.Es que és una passada, direcció assistida, aire acondicionat, 220 caballs, elevadures elèctric i a més he pensat en tu, l'he comprat de color verd. Veus com m'enrecordo del que t'agrada.

Alba: A mi com si va amb 400 burrus, sempre fas el que et dona la gana i no penses en les necesitats de la casa

Fran: Es que no és una necesitat, el cotxe?

Alba: Si i el fútbol, i les cerveces amb els amics i sortir de festa amb els amics també, no t'hi fot?? Si es una necessitat el cotxe, la setmana que be marxo a Brasil amb la Helena.

Fran: Va tonta no et posis aixì, que la setmana que bé et faré un bon regal pel nostre aniversari

Alba: Tu ets tonto, el aniversari va ser el mes passat i encara estic esperant que em felicitis, imbécil!!

Fran: Aleshores no em compro el cotxe

Alba: Fes el que vulguis de totes maneres marxo a Brasil.

 

Conversació teatral de dues amigues

(Són 2 amigues que van juntes a fer-se el primer piercing)

jenny; Que pasa tia! quins nervis ,no?

Sonia; Doncs ja veus!! Tia i si me’l fan malament?

Jenny; que dius, no em diguis això ! que no me’l faig eh! A més a més aquesta gent està preparada.

Sonia ; on has pensat fer-te’l ?

Jenny; Suposo que a la llengua, però quan arribi m’acabare de decidir , li has dit a la teva mare?

Sonia; que va tia , espero que no em digui res!

Jenny; Estas boja! Bueno arribat l’hora , Entrem! ( 30 Min després.........)

Sonia; mare meva es veu mol??

Jenny; ( amb dificultat de pronunciació ) Que va tia només quan rius!S’ha m’ha inflat la llengua?

Sonia; mmm... una mica. Bueno tia serem les mes guays a classe! ja ho veuràs com lligarem! Jenny; sí sí , però no se si podré fer petons! Amb aquest llenguot.

Jenny i Sonia; jajajajaj (Riuen i marxen) Jenny I Sonia GES3

Caxtor i Polux

ACOTACIONS: Obra teatral inspirada en la llegenda dels dioscurs Caxtor i Polux.

vestuari: Polux té les vestimentes rasgades de haver-se-les trencat pel sofriment que sent per la pèrdua del seu germà Caxtor.

Zeus: amb una corona de llorer, i poc de roba, també porta un ceptre a la mà dreta.

 

Escenografia: el escenari és una mica fosc ha de donar la sensació que estan en una mena de lloc tenebrós i una mica celestial.

 

En escena apareix Polux estès al terra cridant al cel amb uns crits estridents, plorant i dirigint-se al seu Pare Zeus con si el deu l'hi hagués tret la vida.

Després de passar una estona el deu apareix con per art de màgia flotant en l'aire i iniciant una conversa.

 

Zeus - per què pateixes així fill meu? que no te n'adones que el teu pare pateix igual que tu -

Polux - tu m'has truncat la vida, jo no sóc fill teu, en fas fàstic.

Zeus - en fereixes, i en fas patir... Jo que a tu tant he amat.-

Polux - si això és així fes que torni el meu amat germà ! tu que ets el més gloriós de tots els deus no costarà gaire.

Zeus -si jo fes això el meu germà Ares en demanaria explicacions, per les ànimes que ell ha de custodiar. però per tal de no veure't plorar et faré el favor d'un de cada 2 dies passaràs amb el teu germà.

 

 

Patxi Jiménez Ruiz

Quina parella!!

Una Parella

Història políticament no correcta:

Toni: Núria, que fas ara tant de matí?

Nuri: Què que faig, ja ho veus, escoltant música.

Toni: Això està molt bé, i la feina que la faci la minyona.

Nuri: A tu que et passa, sols fas que ficar-te amb mi.

Toni: Ja saps que avui tinc una reunió molt important en l'empresa.

Nuri: I a mi que em dius!

Toni: Que per què ho dic?, perquè he de posar-me la roba nova i està feta una merda!!

Nuri: Tens més roba per posar-te en el armari.

Toni: Sí però tu saps que la que jo volia posar-me era la nova, i està sense rentar.

Nuri: Bé, tio fes el que vulguis, jo altra cosa no vaig a fer.

Toni: si per tu fora, sempre estaria tot fet una merda, total com que tot et fa igual.

Nuri: Doncs ja saps, és el que hi ha, o ho prens o el deixes.

 

Fran Delgado

LES BOBINES

ESCENA TEATRAL

 

LA GRAN CARRERA

Introducció:

Era un dia d'estiu i feia molta calor. Hi havia un grup de 5 treballadors amb el seu cap d'obra, que estaven treballant amb unes bobines de cable per donar-hi llum a unes faroles d'un parc.

 

-Noé (1r treballador): Escolta Frodo que et sembla si fem una carrera amb les bobines per aquestes escales.

-Frodo (2 treballador): Ok, a la de tres. D'acord?

-Noé: Vinga, que començo a contar.

-Jordi (3 trebalador): Esteu bojos o què?

-Pájaro (4treballador): Com se us va tant l'olla?

-Choco (5 treballador): Deu meu que no se n'adoni el cap.

-Noé i Frodo: No us passarà res a vosaltres, calleu d'una vegada.

-Jordi, Pájaro i Choco: Val, val.

-Cap d'obra: Que feu?

-Frodo: No res, estàvem esperen a que vinguessis.

-Cap d'obra: Doncs espereu una mica més que tinc que parlar pel mòbil.(Es dona la volta).

-Noé: ( en veu baixa) Un, dos i tres. (Crida) ¡Ara!

-Cap d'obra: (Es torna a girar i crida) Que feu animals. (intenta parar-les)

-Jordi, Pájaro i Choco: Ja, ja ,ja.

-Cap d'obra: A mí no em fa riure tot això.

 

Introducció: Les bobines arriben a baix i passen per damunt d'una caixa d'eines i amb una farola fins que s'aturen amb una porta de cristall d'un edifici.

 

-Cap d'obra: Aneu-se'n d'aquí ara mateix.

-Jordi, Pájaro i Choco: Ja, ja, ja ho sabíem.

 

Javier Escudero