monòleg

Rocio: perquè tothom es creu que soc la seva guardiola de problemes, ja estic farta home , que jo també tinc problemes, i no per això ho vaig dient a tothom, que si el xicot  es un imbècil i et fa pati no es culpa meva, i desprès  de escoltar-la i li  dic el que em sembla, a sobre s’enfada, perquè no li dic el que ella vol escoltar, mira si vol això, que es busqui una nina, que a mi no em pot marejar, y desprès d’ella me’n ve una altre a dir que te que dirma una cosa, però li dona mes voltes,  per dirme desprès que ja m’ho dirà divendres, avere noia, si ho vols dir digues! Però  no li donis mes voltes, i ja només faltava per remata el dia era ell si , el que diu que es el meu amic, em saluda desprès de dos setmanes de no parla per dirme les seves bestieses amb  la noia aquesta,  que si avui amb aquesta que si demà amb l’altre, que no sap el que vol, quan sàpigues qui t’agrada que potser el mon s’acaba avanç li dius a ella i no a mi. I això no es el pitjor no em deixa ni dir res, sempre tinc que escoltar els seus problemes, perquè no pensa que jo també voldria explicar-li alguna vegada el que em passa a mi, es un egoista que només pensà en ella mateix.