l'habitació del viduo
Fa molt de temps, en la casa on ara jo visc, vivia una família. Aquesta família era un home i una dona i dos fills. Els veïns sempre deien que s’escoltaven molts sorolls.
Els nens jugaven i els seus pares es barallaven. Per la nit s’escoltaven molt enrenou.
Un dia la meva veïna va anar a portar-li una carta que eren per a ells. Va picar però ningú l’obria. Al cap d’una estona, l’home va sortir amb una bossa.
La meva veïna el va mirar i li va dir que tenia una carta per la seva muller.
Ell la va agafar, i se’n va anar. Durant uns dies la meva veïna es va fixar que els nens i la dona no els veia i l’home sortia i entrava.
Un dia va decidir entrar quan l’home se n’havia anat, però no va trobar res. Cada cop l’home parlava menys amb els veïns. Un dia l’home va agafar totes les coses i les va acomodar en una habitació que era del trastos. Aquell home poc a poc es va anar morin. Fins que un dia es va morir. El va trobar la veïna. Dels seus fills i la dona no es va saber res de res. Havien desaparegut.. aquesta historia me la va contar la meva veïna. I a mi de petita em feia molta por. I jo no volia entrar en aquella habitació tota sola. Crec que la meva imaginació va pensar que aquell home els havia matat.
Quan van destruir aquella habitació i la casa per la meva casa amb vaig quedar mes tranquil·la, perquè jo no volia que passes, el que va viure aquell home.
Rocío
6 comentarios
eva -
Enric -
Alba -
Dani -
Està bé, la recomano
ana -
Bartolomé -