minirelatos

Narració breu : ¿ amics o més que amics ?En Xavier va anar a visitar la seva xicota Carla que vivia a Terraco, va decidir agafar el tren, ja que aniria més ràpid.Va arribar al cap d’ una hora. Carla l’esperava a la estació. Tots dos junts van caminar fins el parc. Allà van parlar de moltes coses. De sobte a en Xavier el van trucar al mòbil.Ell el va agafar i va parlar animadament amb aquella persona, la Carla el mirà tota l’estona. Ell va penjar i la Carla li va dir que ja era tard i que havia de tornar.En Xavier estava consentíssim, més que mai, va agafar el tren de tornada cap a casa seva, però quan es va para el tren a la segona parada li va semblar veure a una persona i de seguida va baixar. Va veure que aquella persona que havia vist agafava el autobús. Es va intentar apropar i li va donar un cupet a l’espatlla , ella es va girar. Xavier: hola ! no s’havia que estiguessis aquí ! quina sorpresa.Rocío: hola xavi ! I tant que es una sorpresa, quan te trucat abans estaves amb la Carla a terraco.Xavier: si. Ho estava però ... ( va fer un silenci) ja hi tornava a casa.Rocío: i com que ets aquí ? Xavier: te vist baixar d’ un tren i he sortit correns.Rocío: i això ? tantes ganes tenies de veurem ?Xavier: la veritat es que si.Rocío: no diguis tonteries, saps que no ets el meu tipus. En Xavier era un noi bastant alt morè amb els ulls marrons, un noi ven plantat, era molt agradable i simpàtic, era molt graciós per això moltes noies quedaven enamorades d’ell només mirant li.Per això en Xavier tractava a la Rocío diferent perquè ella era l’única que no s’havia enamorat d’ell i li deia les coses que feia bé o malament Van baixar del autobús, la Rocío va convidar en Xavier a casa seva ja que hi estaven a prop. Quan van arribar no hi havia ningú, de sobte el telèfon. Rocío: ja va, ja va. Va agafar el telèfon, era la Carla. Carla : perdona Rocío però saps alguna cosa d’ en Xavier?Rocío va mirar en Xavi i li va dir que la Carla estava al telèfon preguntant per ell. Rocío: que li dic ?Xavi: diga-li que m’has vist però no li diguis que estic aquí.Rocío: Carla le vist abans, però no se on es.Carla: moltes gràcies, si saps res trucam, siusplau.Rocío: d’acord. Rocío va penjar el telèfon, va mirar seriosament al Xavi, no li agradava dir mentides. Teníem que parlar de moltes coses ells dos.