Un llarg viatge a Oxford

Em vaig aixecar , era un dia tot il·luminat , jo no ho recordava , després i vaig caure era Nadal , un dia perfecte ,tenía festa a la feina. Va començar a sonar el telefòn ,

Riiiiiiiiiiinnnnnnnnggg,.........Riinnnngggggggg... el vaig agafar era un amic que m’havia convidat anar a dinar amb ell perquè l’endemá s’en anava sol de viatge , era tot un repte per ell. Vaig anar cap a Barcelona a fer un manat, i de pas vaig quedar amb el Gerard el meu amic. Ens vam retrobar després de uns cinc mesos sense veuren’s, vam estar xerrant, em va proposar que me’n anés amb ell de viatge, a viure l’aventura, que ho deixes tot per passar vuit mesos a Oxford aprenent anglès i buscar-nos la vida. Jo no podia fer-ho no tenia res preparant, tenia la feina i la meva família.Després del dinar, que m’en vaig anar molt contenta vaig agafar el tren, i vaig començar a pensar que realment em moria de ganes per estar amb el Gerard i desaparèixer un temps, fins que em vaig decidir a la segona parada em vaig baixar i vaig agafar el primer bus que sortia de la porta de l’estació.Aquell autobús anava direcció Cornellà, vaig anar a veure als meus pares i explicar-los que demà me’n anava a Oxford, i de pas a comprar-me una maleta, i un bitllet.S’ho van prendre bé a la nit ja ho tenia tot preparat , vaig trucar a en Gerard i li vaig dir que demà m’esperés que marxava amb ell a Oxford, es va posar súper content.L’endemà a les 6 del matí vaig agafar l’avió.I allà vaig estar mes de 8 mesos vaig trobar una feina, vaig aprendre molt d’anglès i vaig comprar-me un pis.Aquell any sempre el recordaré vaig tenir una gran experiència que tornaria a repetir.